Manifest de suport a la vaga general del 29 de març de la
PLATAFORMA de l’H per L’educació pública
Quan
els treballadors fan vaga, no és que no vulguin treballar, sinó que volen
fer-ho en millors condicions. Francesc Layret (polític i
advocat català gran defensor del
moviment obrer 1880-1920)
Comencem amb aquesta frase de F. Layret el
manifest de suport a la vaga general del 29 M aprovat per l’assemblea de la
Plataforma de l’h. perquè creiem que ens sobren motius per anar a la vaga, i
F.Layret els sintetitza:
Ahir, avui i demà, quan un treballador fa vaga és per defensar la millora de
les seves condicions de treball.
L'educació, la sanitat, les pensions, prestacions socials que avui tenim, són
el resultat acumulat de les lluites d’anys i anys de les generacions que ens
van precedir. Convé recordar-ho de tant en tant, perquè els més joves no pensin
que sempre ha estat així.
En el nostre sector, les vagues dels anys 70
(el 1972 de 11000 pts a 18000, el 1978 l’exclusiva pujada de gairebé 15000 pts
sobre un total de 50000 ) les prestacions sanitàries generalitzades als
funcionaris,enfront les atomitzades mutualitats de cada cos: la creació de
MUFACE en 1976 va ser una conquesta. Als anys 80 les lluites contra la
jerarquització, per la pujada del nivell (del 18 al 21 en PRI i del 21 al 23 en
SEC., per l'homologació salarial (resultat, els sexennis), pel control sindical
i assembleari dels nomenaments de substituts i interins, contra la
precarització laboral el 14D del 88, pel Pacte d'Estabilitat als 90, contra la
LOCE del govern Aznar, contra la LEC del tripartit... Unes lluites les hem
guanyat, unes altres no, però totes aquestes lluites han anat configurant les
nostres condicions de treball actuals.
Ningú ens ha regalat res.
El 1975 a L’H hi havia 16 centres de primària
, 4 centres de secundària, i la formació de persones adultes era testimonial.
Doncs bé, per arribar als 38 centres de PRI, els 17 de secundària o els 8 CFA
actuals, hem hagut de lluitar. Darrere cada nou centre hi ha petites històries
de reivindicacions veïnals i de la comunitat educativa. El mateix podríem
assenyalar en la sanitat, o en qualsevol altra prestació social, perquè,
repetim:
Ningú ens ha regalat res.
L'estat social que avui tenim és fruit de la
lluita col·lectiva per millorar l'educació, la sanitat, les pensions i la
seguretat social.
Doncs bé, tot això, ens ho volen treure. Encara més: ja ens ho estan traient.
Per exemple:
-
Disminució
de la partida pressupostària dedicada a l’educació
-
Retallades
salarials
-
Retallada
de plantilles
-
Augment
de la càrrega de treball
-
Pèrdua
de drets socials i laborals i augment de la precarietat
-
Reducció
de les partides destinades al funcionament dels centres públics, a les beques i
a les noves construccions
-
Increment
de 3 punts en la retenció de l’IRPF
-
Tancament
d’aules encaminada a suprimir centres públics a mitjà termini
-
Reestructuració
del sector públic català aprovat pel govern de CiU:
o
Mobilitat geogràfica i funcional.
o
Reestructuració
de plantilles, acomiadaments, disminució d’horari i salari del personal interí.
o
No
amortització de les jubilacions.
En definitiva,
reforma de les condicions de treball i retallades dels drets laborals.
A aquestes
retallades cal afegir-hi una reforma laboral aprovada pel Govern Central que
suposa un retrocés en drets, condicions i garanties laborals i que ens situa en
èpoques predemocràtiques, alhora que obre la possibilitat, per primera vegada,
d’acomiadar personal laboral de les administracions públiques.
Justifiquen les retallades per la
“necessitat” de pagar el deute i reduir el dèficit públic; però la realitat és
que les retallades només recauen sobre els sectors assalariats i els serveis
públics, mentre la minoria social (financers, grans empresaris i polítics) que,
han generat la crisi, veuen com augmenten els seus beneficis i privilegis.
És
responsabilitat de tothom aturar aquest
tipus de polítiques, amb tota mena d’accions i mobilitzacions. En aquest
context, la convocatòria de Vaga General feta per diferents organitzacions
sindicals és l’acció més contundent amb què comptem per frenar les actuals
polítiques que ens volen privar d’unes condicions laborals i salarials
dignes, d’uns serveis públics de qualitat i d’un Estat del Benestar que, encara
que petit i esquifit, ens garanteix una certa cohesió social.
Els motius són més nombrosos, i es poden
sintetitzar en què els governs català i
espanyol han trobat en la crisi econòmica una excusa perfecta per retallar els
drets socials i laborals, per desmuntar l’estat del Benestar(?) i afeblir els
serveis públics més bàsics, tot avançant cap a la seva privatització (Sanitat,
Educació, Serveis Socials, Transports, Mitjans de Comunicació, etc
Per tot això la Plataforma per l’educació pública de l’Hospitalet fa una crida a
tot el personal del centres educatius per a anar a la vaga el 29 de Març
PER UN
ENSENYAMENT PÚBLIC DE QUALITAT
PER UNS
SERVEIS PÚBLICS EFICIENTS I UNIVERSALS
PER UNS
DRETS LABORALS I SALARIALS DIGNES
PROU
RETALLADES A L’EDUCACIÓ
NO A LA
REFORMA LABORAL
TOTHOM A LA VAGA GENERAL el
29 M !!
