Encara necessiteu raons per anar a la Vaga???

Manifest de suport a la vaga general del 29  de març de la

PLATAFORMA de l’H per L’educació pública

Quan els treballadors fan vaga, no és que no vulguin treballar, sinó que volen fer-ho en millors condicions. Francesc Layret (polític i advocat  català gran defensor del moviment obrer 1880-1920)

Comencem amb aquesta frase de F. Layret el manifest de suport a la vaga general del 29 M aprovat per l’assemblea de la Plataforma de l’h. perquè creiem que ens sobren motius per anar a la vaga, i F.Layret els sintetitza:

Ahir, avui i demà, quan un treballador fa vaga és per defensar la millora de les seves condicions de treball.
L'educació, la sanitat, les pensions, prestacions socials que avui tenim, són el resultat acumulat de les lluites d’anys i anys de les generacions que ens van precedir. Convé recordar-ho de tant en tant, perquè els més joves no pensin que sempre ha estat així.

En el nostre sector, les vagues dels anys 70 (el 1972 de 11000 pts a 18000, el 1978 l’exclusiva pujada de gairebé 15000 pts sobre un total de 50000 ) les prestacions sanitàries generalitzades als funcionaris,enfront les atomitzades mutualitats de cada cos: la creació de MUFACE en 1976 va ser una conquesta. Als anys 80 les lluites contra la jerarquització, per la pujada del nivell (del 18 al 21 en PRI i del 21 al 23 en SEC., per l'homologació salarial (resultat, els sexennis), pel control sindical i assembleari dels nomenaments de substituts i interins, contra la precarització laboral el 14D del 88, pel Pacte d'Estabilitat als 90, contra la LOCE del govern Aznar, contra la LEC del tripartit... Unes lluites les hem guanyat, unes altres no, però totes aquestes lluites han anat configurant les nostres condicions de treball actuals.

Ningú ens ha regalat res.

El 1975 a L’H hi havia 16 centres de primària , 4 centres de secundària, i la formació de persones adultes era testimonial. Doncs bé, per arribar als 38 centres de PRI, els 17 de secundària o els 8 CFA actuals, hem hagut de lluitar. Darrere cada nou centre hi ha petites històries de reivindicacions veïnals i de la comunitat educativa. El mateix podríem assenyalar en la sanitat, o en qualsevol altra prestació social, perquè, repetim:

Ningú ens ha regalat res.

L'estat social que avui tenim és fruit de la lluita col·lectiva per millorar l'educació, la sanitat, les pensions i la seguretat social.
Doncs bé, tot això, ens ho volen treure. Encara més: ja ens ho estan traient. Per exemple:

-                  Disminució de la partida pressupostària dedicada a l’educació

-                  Retallades salarials

-                  Retallada de plantilles

-                  Augment de la càrrega de treball

-                  Pèrdua de drets socials i laborals i augment de la precarietat

-                  Reducció de les partides destinades al funcionament dels centres públics, a les beques i a les noves construccions

-                  Increment de 3 punts en la retenció de l’IRPF

-                  Tancament d’aules encaminada a suprimir centres públics a mitjà termini 

-                  Reestructuració del sector públic català aprovat pel govern de CiU:

o        Mobilitat geogràfica i funcional.

o       Reestructuració de plantilles, acomiadaments, disminució d’horari i salari del personal interí.

o       No amortització de les jubilacions.

En definitiva, reforma de les condicions de treball i retallades dels drets laborals.

A aquestes retallades cal afegir-hi una reforma laboral aprovada pel Govern Central que suposa un retrocés en drets, condicions i garanties laborals i que ens situa en èpoques predemocràtiques, alhora que obre la possibilitat, per primera vegada, d’acomiadar personal laboral de les administracions públiques.

Justifiquen les retallades per la “necessitat” de pagar el deute i reduir el dèficit públic; però la realitat és que les retallades només recauen sobre els sectors assalariats i els serveis públics, mentre la minoria social (financers, grans empresaris i polítics) que, han generat la crisi, veuen com augmenten els seus beneficis i privilegis.

 És responsabilitat  de tothom aturar aquest tipus de polítiques, amb tota mena d’accions i mobilitzacions. En aquest context, la convocatòria de Vaga General feta per diferents organitzacions sindicals és l’acció més contundent amb què comptem per frenar les actuals polítiques que ens volen privar  d’unes condicions laborals i salarials dignes, d’uns serveis públics de qualitat i d’un Estat del Benestar que, encara que petit i esquifit, ens garanteix una certa cohesió social.

Els motius són més nombrosos, i es poden sintetitzar en què els governs català i espanyol han trobat en la crisi econòmica una excusa perfecta per retallar els drets socials i laborals, per desmuntar l’estat del Benestar(?) i afeblir els serveis públics més bàsics, tot avançant cap a la seva privatització (Sanitat, Educació, Serveis Socials, Transports, Mitjans de Comunicació, etc

Per tot això la Plataforma per l’educació pública de l’Hospitalet fa una crida a tot el personal del centres educatius per a anar a la vaga el 29 de Març

       PER UN ENSENYAMENT PÚBLIC DE QUALITAT

       PER UNS SERVEIS PÚBLICS EFICIENTS I UNIVERSALS

       PER UNS DRETS LABORALS I SALARIALS DIGNES

       PROU RETALLADES A L’EDUCACIÓ

       NO A LA REFORMA LABORAL

            

 TOTHOM A LA VAGA GENERAL el 29 M !!